Pro Musica Antiqua
El grup Pro Musica Antiqua forma part de la, més àmplia, Associació cultural Supramusica Antiqva que naix a Vila-real l'any 1987 amb el propòsit d'investigar, interpretar i divulgar tota la riquesa de la música compresa entre l'Edat mitjana i el Renaixement.
El seu repertori, centrat d'una part en la música profana i d'una altra, en la religiosa no litúrgica incidix, especialment, en la interpretació de la música vocal i instrumental de l'Europa Cristiana de l'Edat mitjana i Renaixement i, fonamentalment, en la localitzada en la Península Ibèrica.
Els instruments que utilitzem han sigut construïts per artesans especialitzats a partir de diferent iconografia continguda en gravats, escultures i il·lustracions.
El grup ha intervingut, entre altres, en certàmens com ara: el 5é Festival Internacional de Música Antiga i Barroca de Peníscola, el Festival de Música Antiga –Música, Història i Art-, de València, el cicle de Música Medieval Espanyola, organitzat per la Fundació Juan March a Madrid –retransmés en directe per Ràdio Clàssica de RNE, o el cicle de Música Antiga de Vila-real -del qual ha sigut organitzador.
El grup disposa de dos registres discogràfics: el primer, titulat Supramúsica, arreplega una selecció del seu repertori medieval i renaixentista. L'any 2003, va presentar un nou disc per al segell Verso, dedicat integrament a la música medieval galaicoportuguesa de caràcter profà, que inclou dos propostes de Contrafacta sobre Cantigues de Santa María i les set Cantigues d'Amic del trobador Martin Codax. Més recentment ha efectuat la gravació dels Chansons a la Vierge del trovero francés Gautier de Coinci, encara que este registre encara no ha vist la llum.
Amb el títol de l'actual repertori es vol posar l'accent que les obres que el conformen, estan totes composades en el moment més ric i creatiu de l'Edat mitjana, en el que a música es referix, això és, des de finals del segle XII fins a mitjan segle XIV (1180-1340 aprox.). S'ha procurat abastar una proposta el més àmplia possible, perquè tots els estils i corrents musicals queden representats. D'esta manera, tenim motets profans de l'Ars Antiqva (cap a 1220), música de trobadors provençals (finals s. XII), danses anònimes de meitat s. XIII, cançons d'amor de minnesänger alemanys de l'últim quart de s. XIII, cançons marianes angleses, música de l'Ars Nova, del Trecento italià i del Llibre Vermell de Montserrat. Algunes són únicament instrumentals, mentres que unes altres són cantades a una o dues veus amb acompanyament instrumental.
El repertori triat seria el següent:
-L' homme armé (anònim S.xvi)
- Edi beo thu, hevene quene (himno inglés anònim de finals s. XIII)
- Atressi com lo leos (R. de Berbezilh, S. XII)
- Imperayritz de la ciutat Joyosa (Anon. Llibre Vermell de Montserrat, S.XIV)
- Ale, Psalite, Aleluya (motet anònim, principi s. XIII)
- Tant sui marritz (M. de Caersí, lamentació fúnebre per la mort de Jaume I)
- Danse (anònim s. XIII)
- S´on me regarde/Prennés i garde/ He! Mi enfant (motet anònim s. XIII)
- Ich lobe in Wip (Tannhäuser, finals s. XIII)
- Ecco la primavera! (Francesco Landini. 1325-1397)
Transcripcions, instrumentacions i direcció:
Carlos A. Valero Aicart
© Derechos de autor. Todos los derechos reservados.
Necesitamos su consentimiento para cargar las traducciones
Utilizamos un servicio de terceros para traducir el contenido del sitio web que puede recopilar datos sobre su actividad. Por favor revise los detalles en la política de privacidad y acepte el servicio para ver las traducciones.